Atupa és un grup valencià d’estil basat en el rap, amb diverses conexions en la música urbana, que va nàixer a Montcada l’any 2011. Ara acaben de traure el seu nou àlbum ‘Foríssima’, un disc més personal i molt diferent als temes que ens tenien acostumats fins ara.

PREGUNTA: Què vol dir que Atupa està ‘Foríssima’?

RESPOSTA: Ni nosaltres mateixos tenim el concepte clar. Estar ‘Foríssima’ és com que escapa a la concepció del que és bo o dolent, i és més com una afirmació identitària.

Ve de l’argot del grup d’amics, llavors nosaltres diem: “Anem de festa?”; i contesten: “Que va, estic foríssima!”, és a dir, és com un ‘no’ positiu. En aquest cas, amb el nou disc estem ‘foríssima’ de l’estil més reivindicatiu de la música en valencià.

Ara tenim un dilema, i és que quan entrem a xarxes socials la gent diu que estem ‘foríssima’, i no sabem si prendre-ho bé o mal.

P: Una cosa que m’ha cridat l’atenció d’aquest nou disc és la utilització de la ferramenta autotune i els nous ritmes molt diferents al rap en el que vau començar. Per què aquest canvi?

R: Açò ve també amb el dilema de “dentrísimo” i “foríssima”. Nosaltres creiem que en el disc tenim cinc cançons que estan “dentrísimo” del nostre estil clàssic, i altres que ens hem fet “la bizarrada padre” (entre rialles) i estan “foríssima”. De fet, el disc s’anava a anomenar “Dentrísimo o foríssima”.

Atupa sempre ha sigut un grup que ens ha agradat indagar i innovar amb les noves energies americanes, que al final és del que més ens inspirem nosaltres. Em pegaria un tir si fora encara l’Atupa de ‘Llengua’. Sempre hem fet el que hem volgut, i ens abellia experimentar en això. La ferramenta autotune és un recurs estilístic que pot transmetre altre tipus de coses.

P: Teniu pensat tornar als temes més clàssics i reivindicatius d’Atupa?

R: No crec, existeixen grups que fan molt millor els temes reivindicatius, per exemple ‘Los Chikos del Maíz’. A banda, ja no ens naix parlar d’aquests temes.

‘Foríssima’ també és polític, per exemple quan en la cançó ‘La reunió’ diguem: “quan sembla que estan guanyant els qui ens voldrien separats…”, no soles parlem de la situació del grup, sinó també, és una reflexió de com és el sistema que intenta trencar xarxes i individualitzar, llavors, ‘Foríssima’ si que té una part política, però estem allunyats de l’adoctrinament i d’encapçalar causes.

A mi per exemple (Robert) en el tema de Catalunya i dels presos polítics, si me diuen de fer un tema jo me’l faria, però de normal no me naix.

Quan vam fer ‘Quasi res porta el diari’, que es el disc més polític, veníem de l’etapa més forta que hem tingut de militància en l’Ateneu de Montcada, i els col·lectius posteriors al 15M que va polititzar molt la societat, i com a reflex vam fer aquest tipus de música. Si la política activa torna a formar part de la nostra experiència, parlarem de política.

P: Al concert de presentació vau eixir en un taüt, com si fora un enterrament. Que volíeu dir en aquesta ‘performance’?

R: Molta gent va pensar que ens anàvem a retirar, però era molt de broma. Com estem fent una cosa tan diferent al que era cànon en Atupa, volíem certificar com que el grup havia mort. I també el concepte del directe que és com un vetllà, traiem un taüt i féiem missa, pensàvem que era graciós.

També volíem dir que estem morts de l’escena valenciana, no volem formar part de com està la música en valencià ara, Atupa està ‘foríssima’ d’eixe estil reivindicatiu.

P: I com ha reaccionat la gent a aquest nou disc d’Atupa?

R: La rebuda de l’anterior disc va tindre un pico molt alt i va anar baixant, però en ‘Foríssima’ pico ha sigut baix però constant. A més, a Catalunya tenim molt de públic, i suposem també que l’ocorregut ha afectat al disc. Però per ara, la crítica és molt positiva, malgrat que encara és prompte. A partir de gener quan comencem la gira de festivals i els directes veurem més reaccions.

P: I ara ja haveu confirmat que segurament serà l’últim disc que aneu a traure. Per què?

R: No és res 100% definitiu, però si que és un noranta. El principal tema és a nivell d’ego, som tres persones que tenim uns gustos musicals diferents. Encara que el rap i hip-hop siga el nucli dels tres, ens costa arribar a un tipus de tema concret.

També per una banda, el format disc té sentit si hi ha darrere una estratègia comercial o un lligament creatiu. Per com hem evolucionat nosaltres, és cada vegada més complicat. Atupa naix com un grup d’amics que estan sempre junts. Era una cosa que feia de caldo de cultiu bàsic per a la creativitat del grup, i ara, en la etapa en la que estem vivint, és molt més difícil: Robert viu fora, Adrià té el seu treball, cada u té les seues coses. I al final, ara cal forçar per a quedar.

P: Aquest mateix matí haveu sigut nominats a millor àlbum als premis TresDeu 2019, però en una de les cançons de l’últim disc parleu de que no li doneu importància als premis, i en concret parleu dels Premis Ovidi. Que penseu d’açò?

R: Als Premis Ovidi no ni ha cap criteri musical, cada any li tocava a un grup. Soles vent els nominats ja te podies imaginar que anava a guanyar el que no havia guanyat l’any anterior.

Jo (Robert) convide a la gent a escoltar el disc de Fran i els altres tres àlbums que estaven nominats a millor disc de hip-hop electrònica, i que jutgen.

A mi (Fran) el que me dol dels Ovidi és que si això va a ser un aparador no vull guanyar. Per a que me val el premi si no vaig a tindre repercussió. Vaig a fer un discurs i no va a eixir en cap lloc. Si volen donar recolzament a la música, que les gales estiguin bé, que vinga gent, que lluïsca la música en valencià.

P: Per últim ja, he vist que anireu al Festivern, a més d’aquest festival, on podem veure i escoltar a Atupa properament?

R: Sempre hem dit que no som un grup d’àlbum, som més un grup de veure en directe. I si, anem al Festivern ara en desembre que va a estar molt bé, i també tenim tancat a Mallorca, anirem anunciant més festivals i concerts per les nostres xarxes socials.